dimarts, 27 de març del 2012

Bescuit zebra.

Els caps de setmana m'agrada preparar alguna cosa per que els meus nens i el meu soci (i jo si es dona el cas), esmorzem amb una mica de tranquil·litat, ja que entre setmana això es una mica una utopia.
El que passa es que per molt que prepari, amb prou feina arribarà al esmorzar de dissabte, ja que no se per quins set sous, sempre els be de gust un trosset després de sopar divendres, mentre veiem una peli.
També podrien fer-se unes crispetes, no?




Ingredients:
3 ous, 125 gr. d'oli de girasol, 125 gr. de llet, 225 gr. de sucre, 1 sobres de llevat químic, 250 gr. de farina, un rajolí d'extracte de vainilla i cacau pur en pols.

Preparació:
Posarem al got de la thermomix els ous, l'oli, la llet, el sucre i la vainilla, batrem 1 minut a velocitat 8.
Afegirem el llevat i la farina que haurem tamisat i reservat, barrejarem uns segons a velocitat 5.

Separarem la barreja en dos parts, una d'elles, la deixem en el got de la thermomix, afegim el 4 cullerades de cacau (aproximadament) i barregem a velocitat 3, fins a veure-ho tot ben integrat. Si veiem la massa molt espessa, podem afegir una mica de llet.

Greixarem un motlle (millor desmuntable). Ens prepararem les masses en dues gerres diferents, (també podem fer-ho amb una cullera, però a mi em va millor així). I anem posant una mica de massa en el centre del motlle alternativament, sempre en el centre, veureu que el dibuix surt sol, així fins acabar. La massa es va estenent  i queden uns anells dels dos colors.

Hem de tenir el forn pre-escalfat i fornejarem durant uns 40 minuts a 180º.

Bon profit.

4 comentaris:

  1. Eva, aquest bescuit li encantaria a la Violeta. Des de que va veure una zebra n'està parlant tot el dia.
    Ptnts,
    Nani

    ResponElimina
  2. és preciós Eva!!! m'encanten aquest tipus de pastís i no n'he fet mai!!!! petonets

    ResponElimina
  3. Es que no puc mirar!

    Quina cosa més bonica i bona!

    Això ... que dius que vingui el dissabte?

    ResponElimina
  4. Jeje, Eva, el que dius em recorda molt quan, just acabar de fer un plat que vui fotografiar, el meu soci s'apropa estirant les grapes tot dient "que es pot menjar, això?" i jo "NOOOOOO!!!" :-D
    El pròxim cop fes el pastís i les crispetes (i amaga el pastís)

    M'encanten els pastissos amb remolins i ratlles i barrejes de masses, tot i que encara no m'he atrevit a fer-ne cap (em fan por els resultats)
    A tu t'ha quedat perfecte, tant per dins com per fora, hi deus tenir la mà trencada! ;-)

    Molts petonets

    ResponElimina